Santa Maria
Mare de Dèu1
gener
Maria, coneguda en el cristianisme i en l'islam com a Santa Maria, Verge Maria o Maria, mare de Jesús (Jerusalem o Efes, 42 o 45 dC) fou la mare de Jesús de Natzaret, que d'acord amb la doctrina cristiana, quan el va donar a llum, era la promesa de Josep, i esperaven encara que arribés el temps de les noces per a consumar el matrimoni; és a dir, creuen que Maria era verge quan va donar a llum a Jesús.
La majoria dels cristians i musulmans creuen que Maria era verge quan concebé de l'Esperit Sant, per miracle de Déu. Els creients cristians l'acostumen a reconèixer com a Mare de Déu.
Maria és venerada en la fe cristiana, principalment en l'Església Catòlica Romana i l'Església Ortodoxa. L'àrea d'estudi sobre Maria en la teologia cristiana s'anomena "mariologia".
D'acord a l'evangeli apòcrif de Jaume, Maria era filla de Joaquim i Anna. Abans de la concepció de Maria, Anna era estèril, i els seus pares eren vells. De manera similar a la història de Samuel, la van presentar al Temple de Jesuralem quan Maria tenia tres anys. Encara que els cristians dels primers segles van considerar aquest evangeli com a apòcrif, i avui dia no pertany a la compilació del Nou Testament de cap denominació cristiana, les tradicions catòliques i ortodoxes consideren que les històries són verídiques o possibles.
D'acord amb l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa, 13 o 15 anys després de la mort de Jesucrist, Maria va morir a Jerusalem o a Efes, en presència dels apòstols. Dies després, quan els apòstols van visitar la seva tomba, la van trobar buida, i van concloure que havia ascendit en cos i ànima al cel (esdeveniment anomenat l'Assumpció). No obstant això, hi ha catòlics que afirmen que no va morir.
Maria (Màriyam) té una posició d'honor entre les dones de l'Alcorà. És l'única dona el nom de la qual apareix al llibre, i va ser declarada, amb Jesús (Issa), el Senyal de Déu per a la humanitat, qui va guardar la seva castedat, va ser obedient, i va ser escollida i dedicada a Al·là abans de néixer, acceptada (l'única dona) al servei d'Al·là. Els relats de la sura de l'Alcorà són gairebé idèntics al relat de l'Evangeli segons Lluc, i ambdós comencen amb la visitació de l'àngel a Zacaries i l'anunciació del naixement de Joan (Yahya), seguit de l'anunciació del naixement de Jesús a Maria.
Altres seccions són més similars als llibres apòcrifs del cristianisme, principalment del pseudollibre de Mateu i de l'evangeli de la infantesa de Jesús segons Jaume el Just.
Hi ha 25 festivitats dedicades; les més remarcables són: 25 de març, Anunciació o Encarnació; 15 d'agost, Assumpció (catòlics) i Dormició (ortodoxos); 22 d'agost, Assumpció (ortodoxos); 8 de setembre, Marededéu trobada; 8 de desembre, Immaculada Concepció (només catòlics).
Altres Sants del dia
Sant Agripí (bisbe), Sant Almaqui (màrtir), Sant Bonfill (fundador), Sant Concordi (prevere i màrtir), Santa Eufrosina (verge), Sant Eugend (abat), Sant Frodobert (abat), Sant Fulgenci (bisbe), Sant Justí (bisbe), Sant Magne (màrtir), Sant Manuel (festa del Senyor), Sant Odiló de Cluny (abat), Santa Maria (Mare de Dèu), Sant Ulric (abat), Sant Vicenç Maria Strambi (bisbe).
